La nostra història

Gairebé 155 anys per ajudar-te a ser millor

manxa va començar com una ferreria a Olot l’any 1872. Al llarg dels anys l’empresa s’ha anat consolidant, esdevenint un punt de referència en els negocis de la ferreteria, subministrament industrial i distribució de productes siderúrgics. Des de la seva creació, manxa s’ha diferenciat per aportar valor i solucions als nostres clients per tal que siguin millors, més ràpids, més eficients i més rendibles. La nostra filosofia ens motiva cada dia per poder donar el millor de nosaltres mateixos i poder créixer així de manera sostenible. El desenvolupament ha anat acompanyat d’un procés d’expansió i diversificació de productes i serveis, gràcies a reinvertir els beneficis de l’activitat i esforços de persones orientades i motivades a aconseguir que els clients estiguin convençuts de treballar amb nosaltres.

Bartomeu Agustí Trilla (Olot, 1880-1946) tenia un caràcter bondadós i un do de gent extraordinari que li va procurar l’afecte dels seus conciutadans. Era una botiga d’una sola habitació, poques vegades abandonava el taulell i sempre estava informat de tot el que succeïa al seu negoci. Havia après l’ofici de ferreter a la ferreteria Casellas de Barcelona, aquell aprenentatge li va permetre destacar més tard a la Garrotxa amb obres com la de l’emblemàtica Torre Malagrida d’Olot, d’estiu noucentista i amb disseny de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Amb el pas dels anys, la Ferreteria Bartomeu Agustí es va convertir en un establiment en què fins i tot es comercialitzaven articles de caça, pesca i esport. La ciutat d’Olot tenia una estima especial per la família Agustí, tanta que ni durant la Guerra Civil es va aconseguir alterar l’activitat del negoci. A manxa es conserven dues factures històriques molt diferents: una amb data 30 de setembre de 1936, redactada en català i expedida al Comitè Antifeixista d’Olot; una altra del 31 de maig del 1939, escrita en castellà i dirigida a la Falange Española Tradicionalista i de les JONS.

Bartomeu Agustí va morir el 1946. Sis anys abans, el seu fill Joan Agustí Reixach (Olot, 1911-2004) ja havia començat a ocupar-se del negoci. S’havia format en una de les ferreteries més modernes de l’època: Vilaseca Bas, de Barcelona complementant-ho amb formació teòrica a l’Escola Industrial. L’esposa d’en Joan Agustí Reixach, Carme Alfara Messeguer (Ulldecona, 1913-1977), propietària de la ferreteria Alfara d’Ulldecona, va col·laborar en l’èxit de manxa. L’any 1950 en Joan Agustí va obrir una petita ferreteria al carrer Canal de Banyoles i l’any 1971 va traslladar l’activitat de distribució siderúrgica al carrer Mestre Falla d’Olot. Mentrestant, la Carme Alfara havia obert l’any 1960 una botiga dedicada a les llistes de noces i el moble auxiliar a la Pl.Major d’Olot. El 1973, a Olot la venda al públic va passar al carrer Antoni Llopis, en un espai molt més ampli i modern i la part de distribució de ferro va passar al carrer Mestre Falla.

El 1977 i després d’una llarga malaltia, Carme Alfara va morir i va ser quan Joan Agustí Alfara (Olot, 1953) es va incorporar al negoci familiar, després d’estudiar estudis empresarials a ESADE (Barcelona). Amb noves idees, la primera decisió que va prendre va ser oficialitzar el nom de manxa pel grup. El sobrenom amb què els olotins i olotines havien identificat l’activitat de l’empresa des de feia més d’un segle.

El segon magatzem de ferros que va obrir manxa va ser l’any 1997 a Riudellots de la Selva, a causa del bon funcionament del primer magatzem d’Olot. Per així donar resposta a l’augment de la demanda que a la província de Girona. manxa aconseguí així, posicionar-se com a un important proveïdor d’acer.

El futur immediat es configura a l’àrea de Barcelona on es concentra el 70% del valor afegit català
i s’afronta amb la nova obertura del centre de ferros a Castellbisbal (any 2015). Avui dia, l’activitat
relacionada amb la venda al detall representa prop del 10% i el negoci se centralitza en la distribució
de productes de ferreteria per a la indústria i de materials siderúrgics.