La nostra història

Gairebé 155 anys per ajudar-te a ser millor

manxa va començar com una ferreria a Olot l’any 1872. Al llarg dels anys l’empresa s’ha anat consolidant, esdevenint un punt de referència en els negocis de la ferreteria, subministrament industrial i distribució de productes siderúrgics. Des de la seva creació, manxa s’ha diferenciat per aportar valor i solucions als nostres clients per tal que siguin millors, més ràpids, més eficients i més rendibles. La nostra filosofia ens motiva cada dia per poder donar el millor de nosaltres mateixos i poder créixer així de manera sostenible. El desenvolupament ha anat acompanyat d’un procés d’expansió i diversificació de productes i serveis, gràcies a reinvertir els beneficis de l’activitat i esforços de persones orientades i motivades a aconseguir que els clients estiguin convençuts de treballar amb nosaltres.

On comença la història de manxa?

El 1900, Joan Agustí Surroca va comprar una serralleria d’Olot, oberta el 1872 i propietat de Rafael Casanova, popularment conegut amb el sobrenom de manxa.

El seu fill Bartomeu Agustí Trilla es va fer càrrec de la serralleria i la va ampliar amb una botiga de ferreteria. Durant la postguerra, li va cedir el negoci al seu fill Joan Agustí Reixach que va continuar la transformació del negoci i el va ampliar més enllà d’Olot.

El nom de manxa ha passat de pares
a fills com a símbol d’esforç, treball i sacrifici

Bartomeu Agustí Trilla (Olot, 1880-1946) tenia un caràcter bondadós i un do de gent extraordinari que li va procurar l’afecte dels seus conciutadans. Era una botiga d’una sola habitació, poques vegades abandonava el taulell i sempre estava informat de tot el que succeïa al seu negoci. Havia après l’ofici de ferreter a la ferreteria Casellas de Barcelona, aquell aprenentatge li va permetre destacar més tard a la Garrotxa amb obres com la de l’emblemàtica Torre Malagrida d’Olot, d’estiu noucentista i amb disseny de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Amb el pas dels anys, la Ferreteria Bartomeu Agustí es va convertir en un establiment en què fins i tot es comercialitzaven articles de caça, pesca i esport. La ciutat d’Olot tenia una estima especial per la família Agustí, tanta que ni durant la Guerra Civil es va aconseguir alterar l’activitat del negoci. A manxa es conserven dues factures històriques molt diferents: una amb data 30 de setembre de 1936, redactada en català i expedida al Comitè Antifeixista d’Olot; una altra del 31 de maig del 1939, escrita en castellà i dirigida a la Falange Española Tradicionalista i de les JONS.

Bartomeu Agustí va morir el 1946. Sis anys abans, el seu fill Joan Agustí Reixach (Olot, 1911-2004) ja havia començat a ocupar-se del negoci. S’havia format en una de les ferreteries més modernes de l’època: Vilaseca Bas, de Barcelona complementant-ho amb formació teòrica a l’Escola Industrial. L’esposa d’en Joan Agustí Reixach, Carme Alfara Messeguer (Ulldecona, 1913-1977), propietària de la ferreteria Alfara d’Ulldecona, va col·laborar en l’èxit de manxa. L’any 1950 en Joan Agustí va obrir una petita ferreteria al carrer Canal de Banyoles i l’any 1971 va traslladar l’activitat de distribució siderúrgica al carrer Mestre Falla d’Olot. Mentrestant, la Carme Alfara havia obert l’any 1960 una botiga dedicada a les llistes de noces i el moble auxiliar a la Pl.Major d’Olot. El 1973, a Olot la venda al públic va passar al carrer Antoni Llopis, en un espai molt més ampli i modern i la part de distribució de ferro va passar al carrer Mestre Falla.

El 1950 es va obrir
una petita ferreteria
a Banyoles i aviat,
un magatzem de
ferros amb botiga

El 1977 i després d’una llarga malaltia, Carme Alfara va morir i va ser quan Joan Agustí Alfara (Olot, 1953) es va incorporar al negoci familiar, després d’estudiar estudis empresarials a ESADE (Barcelona). Amb noves idees, la primera decisió que va prendre va ser oficialitzar el nom de manxa pel grup. El sobrenom amb què els olotins i olotines havien identificat l’activitat de l’empresa des de feia més d’un segle.

El segon magatzem de ferros que va obrir manxa va ser l’any 1997 a Riudellots de la Selva, a causa del bon funcionament del primer magatzem d’Olot. Per així donar resposta a l’augment de la demanda que a la província de Girona. manxa aconseguí així, posicionar-se com a un important proveïdor d’acer.

L’any 2000, totes les unitats de negoci de l’empresa queden sota  manxa 1872, l’empresa holding.

L’any 2000, hi va haver un canvi en l’estructura de l’empresa, ja que es crea una estructura Holding, on totes aquestes unitats de negoci de l’empresa queden sota una estructura on manxa 1872 és l’empresa Holding.

La professionalització del negoci, i dels mateixos clients, va fer que la convivència en un mateix centre de productes industrials, siderúrgics, la ferreteria i els productes de parament de la llar, hagués de posar fi. Per això es crea un altre centre amb botiga física per als productes Industrials i la distribució d’aquests.

Actualment manxa es troba
en procés de creixement

El futur immediat es configura a l’àrea de Barcelona on es concentra el 70% del valor afegit català
i s’afronta amb la nova obertura del centre de ferros a Castellbisbal (any 2015). Avui dia, l’activitat
relacionada amb la venda al detall representa prop del 10% i el negoci se centralitza en la distribució
de productes de ferreteria per a la indústria i de materials siderúrgics.